Tothom coneix la NASA i els seus èxits, però, si has seguit atentament la seva trajectòria, per molta aura de respecte i admiració que sentis, sabràs que fa dècades que aquest organisme es troba en plena decadència.
Una tràgica anècdota del brillant Jimmy Figueroa explica que els/les enginyer/es de l'organisme, juntament amb els de la Boing (no em feu parlar dels seus nombroses pífies) van determinar que una petita perforació al casc del transbordador Columbia no era tan greu. Dies després, les peces de la nau i la seva tripulació trufaven els camps d'Arkansas.
El brillant guru Figueroa el posa com a exemple de la necessitat de fer més visuals i directes les nostres presentacions, però si anem un pas més enllà, per molt visual thinking que s'apliqués, els astronautes estaven condemnats de totes maneres. En gran part per la manca d'una definició total de les competències (i una confusa cadena de comandament) i una deixadesa pròpia de la màfia calabresa. És molt agosarat dir que la gestió per competències hauria salvat aquestes vides (i la carrera espacial), però potser sí que és veritat i es pot argumentar.
Però què és la gestió per competències?
La metafora perfecta la representa la imatge de capçalera. No seria meravell que cada cop que haguéssim d'obrir una porta sabéssim exactament quina clau l'obre? Imagina que per moltes claus que portessis a la butxaca, en un segon sapiguessis quina és la que obre cada porta.
Saber sempre en un sol segon què o qui realitza amb efectivitat i eficiència una tasca o funció és la gestió per competències. Que les persones designades per a un exercici en un lloc de treball tinguin totes les qualitats necessàries per fer-ho amb rapidesa i amb la mínima quantitat de recursos possibles.
Però deixarem de somiar. Tots sabem que això és una entelequia i segur que us salten al capdavant centenars de situacions que fan això impossible:
- La persona seleccionada prèviament no té aquestes capacitats.
- El temps i els avenços han deixat obsolet el perfil.
- El personal no té clar quines són les atribucions.
- La cadena de comandament està trencada.
- La comunicació interdepartamental o intradepartamental és confusa, repetiva i pamfletària.
- Microgestió.
- Improvisació.
- Hi ha 2X1 a copes al bar a prop de l'oficina central els dijous.
- Etc.
Doncs algunes organitzacions han deixat enrere aquests problemes i s'han centrat a superar-les una per una i, el més important, tots els sants dies. Des del principi, els responsables de RRHH d'aquestes empreses de «bojos meravellosos» han fet una anàlisi de llocs per concretar quines són les funcions que ha de fer cada treballador i també el grau de tècnica associat a un exercici proper a l'excel·lència. Fins i tot, aquests insensats han pres decisions perquè les persones que estiguin designades tinguin tots aquests «superpoders».
Les seves eines principals són l'entrevista per competències i la formació especialitzada per assegurar-se l'exercici correcte d'aquestes tasques.
Si us criden l'atenció aquests/es «pioners/es», es reuneixen amb el nostre patrocini el proper dia 26 d'abril a les cinc de la tarda a l'Il·lustre Col·legi de Metges de Màlaga, on tindrem una taula rodona per parlar d'aquesta màgia negra que potser vols aplicar a la teva corporació. T'esperem.
