Gamificació a l'Empresa (II), Màrqueting, Comunicació i Difusió

Establir un procés de Gamificació aplicat al màrqueting desdibuixa les línies mestres habituals de separació entre empresa i prosumidors. Aquest efecte de trencament de la quarta paret resulta molt beneficiós des del punt de vista econòmic, però suposa un canvi de mentalitat corporativa molt fort i requereix una implicada sòlida dels participants i membres de l'empresa en la posada en marxa, manteniment del flow, regulació de disputes, introducció de millores, actualització de normes, etc. Però l'esforç invertit val la pena.

Una xarxa social corporativa que generi projecció sostinguda en el temps és la millor campanya de màrqueting. Per aconseguir-ho, cal mantenir amb bons signes vitals tres factors primordials:
 

1. Tecnològic: El tech ha de ser supeditat a lexperiència dusuari. Ha de quedar en segon pla, amb la interfície més senzilla possible.
2. Estratègic: S'ha de tenir clar quin és l'objectiu general, quins són els específics, els recursos que s'invertiran, un cronograma i una xarxa d'indicadors (KPI´s).
3. Engagement: Ja no és bidireccional, sinó que té volum tridimensional amb un caràcter conversacional i continuat. Abans, la relació marca-client se circumscrivia al moment de la compra i (en cas necessari) al servei tècnic/posventa. En la majoria dels casos, el client tractava només amb 2 persones. Avui dia, el/la mateix/a client pot, per exemple, interactuar amb la marca a través de RRSS i generar conversa amb altres usuaris, a manera de col·loqui multitudinari i continu.

 
El secret de l'èxit dels videojocs és que la “satisfacció cerebral” que sentim en dominar amb les nostres habilitats un conjunt de tasques es pot assolir als 30 segons de començar a jugar:
 

Quina empresa no vol que un usuari senti aquesta satisfacció instantània associant-la a la seva marca?
Enfocaments específics en la creació de campanyes i dinamització de RRSS

La gamificació està pensada per involucrar persones en un objectiu concret. En aquest cas poder vendre'ls mercaderia, aconseguir conversa o bé fidelització cap a la marca per la diferenciació que podem assolir. Tenim tres enfocaments diferents que determinaran els elements i mecanismes que haurà d'incloure el nostre màrqueting ludificat:
 

1. Game Inspired Design: En aquest cas, prenem elements d'algun joc previ que existeixi i que formi part de la cultura popular o del cabal social del target al qual ens estem dirigint. El joc d'inspiració ha de ser clarament conegut pel target. Si el nostre públic és global, la ludificació també ho ha de ser.

Exemple: La campanya de Coca-Cola del 2012 amb les llaunes serigrafiades amb noms apel·lava a un joc ocult, tant egocèntric (aconseguir-ne una amb el meu nom), com col·lectiu (la recerca de la dels meus amics i familiars per congraciar-me amb ells).

2. Gamificació pura: Convertim tota la nostra campanya de màrqueting en un joc, replicant fidelment cadascun dels mecanismes dels games. Els consumidors es converteixen directament en gamers i se'ls incita a jugar-hi.

Exemple: La polsera Nike Fuel Band mesura els passos i les calories cremades per la realització d'activitats físiques i esportives. La publicitat que acompanyava aquest producte/servei busca convertir cada comprador/a en un atleta perquè competeixi amb si mateix/ai amb els/les altres en poder compartir reptes i èxits amb la comunitat de participants/atletes/runner.

3.  Serious Games: Vinguts del món de la formació, el seu objectiu principal és transmetre un ensenyament específic o concret. L'objectiu és que el consumidor aprengui literalment i descobreixi un nou servei o producte les funcionalitats o mecànica/ques que són una mica complexes per la seva novetat o desconeixement del públic. Perfecte per exemple si pretenem difondre un producte o servei que té un valor major i diferenciat amb la competència o que suposa una millora significativa del que anteriorment veníem.

 Exemple: Campanya d'Apple per destacar com el iphone 7 (2016) era resistent a laigua per primera vegada.