El que és petit també ens importa.
MOOC, SPOC,… recapitulem; un dia vam ser petits, ara que hem crescut no oblidem que hi ha gran quantitat de casuístiques, que les PiME, l'autònom o el/la jove a la recerca de feina també existeixen, per això davant de productes estrella com els Mooc o les plans de formació per a grans empreses, ens va encantar el concepte de SPOC (Small Private Online Course) cursos de formació a distància o semipresencials de metodologia participativa i col·laborativa però orientada grups reduïts d'estudiants amb un perfil ben definit.
Un canvi normatiu exigeix als fontaners un carnet professional, un curs de comptabilitat analítica que millora l'ocupabilitat d'estudiants d'empresarials…. i diferents realitats que gràcies a les tecnologies i la nostra versatilitat podem contestar/ajudar.
Després de la febre inicial dels MOOC la realitat és que la conjunció de ser un format massiu, les xifres de molts cursos són de quatre dígits, davant de la manca d'un suport universal de titulacions, ha portat els fundadors del moviment a iterar els MOOC als SPOC, que en tenir un espai més compacte de treball fan que tant els responsables com els participants senten la pertinença. És novament als entorns universitaris on es dóna el tret de sortida per lluitar contra la major xacra dels MOOC que no és altra que l'alta taxa d'abandó dels alumnes matriculats.
Amb un màxim de 30 participants però amb moltes convocatòries de forma continuada s'assegura continguts vius, amb plataformes LMS tradicionals que permeten un seguiment real i per tant l'obtenció d'una titulació més reglada, això es tradueix en més proactivitat i menys «desercions».
Sense ser incompatibles amb els MOOC, permeten nous «sabors» de formació per a tots els gustos, però sobretot per cobrir diferents necessitats i casuístiques.
El concepte de SPOC és tan nou que mentre els altres miren nosaltres hem creat l'entrada a Wikipedia, aquí mateix.
